El món empresarial actual és molt complex i, com a conseqüència, els negocis requereixen cada vegada d'una major quantitat de sistemes per a poder dur a terme les seves operacions empresarials. A mesura que una companyia creix, augmenten les seves tasques, el seu equip de treballadors i, evidentment, la seva activitat empresarial. Quan això ocorre, és necessari adquirir o disposar de més sistemes per a dur a terme les operacions. Si aquests sistemes no estan connectats entre ells i no comparteixen i intercanvien informació, el rendiment de l'empresa es pot veure molt afectat. Precisament per això, la interoperabilitat s'ha convertit en un aspecte imprescindible per a garantir el bon funcionament d'una empresa.
Quan parlem d'interoperabilitat ens referim a un funcionament que, a través de la tecnologia, aconsegueix que tots els sistemes i aplicacions d'un negoci estiguin integrats. Per tant, la interoperabilitat permet l'intercanvi de dades entre diferents sistemes i, al seu torn, transforma les rutines empresarials ja que suposa que els diferents departaments comparteixin dades i informació i treballin de forma connectada.
En el panorama actual, els negocis disposen de grans quantitats de dades (big data) que, al seu torn es troben i utilitzen en una gran quantitat d'aplicacions o sistemes diferents. Això comporta complicacions ja que cada sistema emmagatzema i gestiona les dades d'una forma diferent i, per tant, els múltiples departaments d'una empresa no poden intercanviar informació, o fer-ho resulta massa tediós i complex.
A més, els diferents sistemes contenen dades dispars i de característiques desiguals segons el departament en el qual siguin usats o les funcionalitats que ocupin. És a dir, les empreses compten amb molts sistemes o aplicacions que, al seu torn, disposen d'informació que està en formats dispars i que, per tant, a l'hora d'intentar entendre-la, és com si estigués en diferents idiomes. La interoperabilitat, doncs, és la peça d'unió que actua com a traductor entre totes elles, aconseguint que la informació estigui integrada i sigui accessible, comprensible, tractable i útil en el seu conjunt.
A més, evita tasques innecessàries i agilitza l'activitat empresarial, evitant interrupcions en els processos o que algú hagi d'ocupar-se de traspassar la informació d'un sistema a un altre de manera manual. Aquest procés disminueix el temps dedicat a tasques innecessàries, eliminant-les i permetent que l'equip pugui dedicar-se a labors més productives.
Així mateix, la interoperabilitat és necessària per a gestionar les dades mestres de manera adequada, per a l'intercanvi d'informació amb tercers i per a consolidar les dades.
La interoperabilitat, doncs, actua com a recurs per a uniformar totes les aplicacions d'una organització. És a dir, aconsegueix que la informació de les diferents aplicacions estigui en un sol idioma, que sigui comprensible per a tots i des de qualsevol sistema.
D'altra banda i com ja s'ha esmentat, és important tenir clar que les dades que contenen aquests sistemes també han d'estar integrades. De fet, avui dia, la integració de dades és un altre dels requisits vitals perquè un negoci progressi de la manera esperada. Sense integració de dades, és complicat que les empreses disposin de la informació i els insights necessaris per a prendre decisions adequades. A més, s'ha demostrat que la integració de dades comporta molts altres beneficis com avalar que la informació de la qual disposem és fiable, promoure la innovació en estratègies empresarials i un estalvi en temps i diners.
Les empreses estan bregant amb una creixent quantitat de sistemes especialitzats i és fonamental que aquests sistemes puguin intercanviar i compartir informació entre ells. En cas contrari, les organitzacions s'enfrontaran a dificultats per a consolidar la informació, gestionar les dades mestres, connectar aplicacions, i intercanviar informació amb tercers. No obstant això, aquests sistemes parlen diferents idiomes i requereixen un intèrpret que faci possible la comunicació a causa de diferències en formats d'intercanvi, convencions de noms, freqüències d'actualització, requisits de dades, i més.
Hi ha moltes eines, processos i programari que poden ajudar a garantir la interoperabilitat en una empresa. Alguns dels més comuns inclouen:
Interfícies de programació d'aplicacions (API): Les API permeten que diferents sistemes es comuniquin entre si i comparteixin informació de manera fluida.
Formats d'arxiu oberts: Utilitzar formats d'arxiu oberts com XML, CSV o JSON pot ajudar a garantir que la informació sigui llegible i accessible per a diferents sistemes.
Integració de sistemes: Les solucions d'integració de sistemes, com Microsoft Power automat o Zapier, poden ajudar a connectar diferents aplicacions i serveis per a una millor interoperabilitat.
Protocols de comunicació estàndard: Utilitzar protocols de comunicació estàndard com a HTTP o FTP pot ajudar a garantir que diferents sistemes puguin comunicar-se de manera efectiva.
Eines de normalització de dades: Les eines de normalització de dades, com Talend o Informatica, poden ajudar a garantir que la informació estigui estructurada i sigui consistent en tots els sisteme
En general, la clau per a assegurar la interoperabilitat en una empresa és utilitzar estàndards i tecnologies obertes que permetin la comunicació i l'intercanvi d'informació entre diferents sistemes. També és important tenir en compte les necessitats específiques de l'empresa i triar les eines i tecnologies adequades en funció d'elles.Hem explicat per a què serveix la interoperabilitat i per quins motius hauria de formar part de qualsevol negoci que pretengui estar al dia i operar amb efectivitat. Però, en què consisteix realment?
A la pràctica, la interoperabilitat s'exerceix mitjançant els següents processos:
Si vols conèixer la solució creada per Bismart per a aplicar la interoperabilitat de manera òptima i solucionar els problemes associats a la seva implementació.
En el món empresarial d'avui, és essencial tenir un control sobre les dades amb els quals es treballa. Les dades estan guanyant un paper cada vegada més important en el creixement i millora del rendiment d'un negoci, ja que proporcionen informació valuosa per a optimitzar les estratègies empresarials. La integració de dades és un requisit clau per a aconseguir això. Com el seu nom indica, la integració de dades consisteix a unificar totes les dades de diferents departaments d'una empresa en un sol lloc, sovint en un data warehouse.
Què és la integració de dades?
La integració de dades és una solució estratègica que té com a objectiu unificar les dades de diferents departaments d'una empresa en un únic lloc, comunament un data warehouse. Aquest procés inclou la recopilació, neteja, filtració, conversió a un format únic, i emmagatzematge de les dades. La integració de dades permet analitzar la informació de manera més ràpida, eficaç i fiable, la qual cosa pot millorar la productivitat i la presa de decisions en l'empresa. La integració de dades és essencial per a obtenir una visió completa i coherent de les dades de l'organització i per a optimitzar les estratègies empresarials.
La integració de dades no és un procés fàcil i comprèn tant la unificació com la transformació i el processament de les dades. És a dir, després de recopilar les dades, es netegen (per exemple, eliminant valors nuls o informació innecessària), es filtren (verificant la seva fiabilitat, validesa i rellevància) i es converteixen en un mateix format per al seu processament. Les dades curades llavors es poden ordenar, agregar i combinar per a obtenir nova informació valuosa i de confiança. Finalment, les dades es carreguen en un únic lloc d'emmagatzematge on es mantenen actualitzats al llarg del temps. De què serveix tenir una gran quantitat de dades si no es poden analitzar en conjunt?
Per exemple, si una empresa vol llançar un nou producte o servei, és necessari analitzar la informació de productes o serveis anteriors, la informació de la competència i la de les buyer persones, etc. Sovint, aquesta informació està emmagatzemada en diferents llocs i cada departament s'ocupa de la seva pròpia avaluació. Aquest enfocament és un error comú, ja que per a obtenir una visió global és fonamental analitzar les dades de manera conjunta, comparant i contrastant totes les variables.
Amb la integració de dades, tota aquesta informació està disponible en un sol lloc i tots els departaments tenen accés a ella. A més, ja s'ha filtrat, processament i combinat, per la qual cosa és més ràpid, eficient i de confiança extreure noves conclusions. Aquest procés no sols facilita molt el treball, sinó que també millora la productivitat i potència la presa de decisions d'intel·ligència de negocis.
Hi ha diverses tècniques per a la integració de dades. En Bismart, personalitzem el procés per a satisfer les necessitats úniques de cada organització i utilitzem ETL (Extract, Transform and Lloeu) i SSIS (SQL Server Integration Services).
Els principals avantatges de la integració de dades són:
Millora de l'eficiència i productivitat: En tenir totes les dades en un sol lloc i estar unificats, es facilita l'accés a ells i la seva anàlisi, la qual cosa millora l'eficiència i productivitat dels departaments de l'empresa.
Presa de decisions més informades: En tenir informació més precisa i actualitzada, la presa de decisions es torna més informada i efectiva.
Augment de la fiabilitat i qualitat de les dades: En integrar les dades, es duu a terme un procés de neteja i filtrat que augmenta la fiabilitat i qualitat de les dades.
Millora de la flexibilitat i escalabilitat: La integració de dades permet que les empreses puguin adaptar-se millor als canvis i continuar creixent a mesura que les seves necessitats evolucionen.
Reducció de costos: En millorar l'eficiència i productivitat, es redueix el temps i l'esforç dedicat a la gestió de dades, la qual cosa al seu torn redueix els costos.
Millora de l'experiència del client: En tenir una visió més completa i actualitzada de les dades dels clients, les empreses poden personalitzar millor els seus productes i serveis i oferir una experiència més satisfactòria als seus clients.
Estalvi de temps: L'automatització del procés de recopilació, tractament, transformació i consolidació de dades significarà una disminució significativa de la càrrega de treball per als analistes i científics de dades, permetent-los dedicar aquest temps a tasques més productives.
Control i poder sobre les dades: La integració permet la gestió de totes les dades d'una empresa des d'un lloc centralitzat, la qual cosa facilita la identificació d'errors o mala gestió i redueix el temps d'administració.
Aprofitament de totes les dades: La integració de dades uniformitza tots els tipus de dades i els fa accessibles, independentment del seu format. Sovint, les empreses ignoren dades importants durant les seves anàlisis perquè aquestes dades es perden en el camí o estan en formats molt complexos d'extreure i unificar amb altres conjunts de dades. La integració de dades resol aquesta problemàtica i permet aprofitar el valor de totes les dades.
Noves estratègies empresarials: La integració de dades pot impulsar la creació de noves estratègies empresarials més informades i efectives per a l'empresa.
Seguretat de dades: El procés contribueix a garantir la seguretat de les teves dades, que seran gestionats i transformats perquè només les persones pertinents puguin accedir a ells.
Data compliance: L'administració centralitzada i única també facilita el compliment de les lleis relacionades amb la protecció de dades, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) a Europa.
Registre històric: Tenir les dades integrades en un sol lloc d'emmagatzematge que s'actualitza permet tenir un registre històric d'informació.
Reducció de riscos: L'obtenció de coneixement i la verificació de dades contribueixen a mitigar els riscos que poden sorgir d'una mala gestió de les dades.
Les funcions esmentades serveixen perquè les dades d'una empresa siguin de qualitat i estiguin controlats per una política de data governance. Quan parlem de data governance (o govern de dades) ens referim a una política empresarial que parteix de la presa de decisions entorn de les dades —tant els propis com els de tercers que, a més, en la majoria d'ocasions són confidencials—. A més, com el seu nom indica, el govern de dades implica tenir control i autoritat sobre els mateixos mitjançant la presa de decisions conscient i precisa sobre el seu tractament i l'aplicació repetida de mesures de control.
El data governance està molt relacionat amb el data quality, el data manegement (gestió de les dades) i l'anàlisi de dades, que se sol posar en pràctica a través de quadres de comandament, dashboards i moltes altres eines i aplicacions. Si vols descobrir les millors eines d'anàlisis de dades pots llegir aquest post. En Bismart, una de les poques empreses a Espanya que compta amb la distinció de ser partner Power BI de Microsoft, treballem amb Power BI, una de les eines que fan possible disposar d'un bon data management de forma més senzilla, eficaç i completa.
El data quality (qualitat de les dades) serveix com a garantia que les dades dels quals disposem estan sent usats adequadament i està lligat a programes de govern de dades com SQL Server o Azure. Considerem dades de qualitat aquells que compleixen els següents propositos: integritat, exactitud, rellevància i comprensió.
Analitzar la qualitat de les nostres dades és cada vegada més important pel fet que la majoria de les empreses prenen avui les decisions a partir de l'anàlisi de dades i, per tant, si les nostres dades no són de qualitat, no podrem prendre les decisions adequades. A més, l'anàlisi de la qualitat de les dades dels quals disposem ens ajuda a identificar errors, a corregir-los i a evitar ineficiències empresarials. Si vols aprendre més sobre la qualitat de les dades pots fer-ho en la nostra entrada sobre la importància del data quality.
En l'actualitat, és fonamental que les organitzacions integrin les seves dades en un únic lloc per a aprofitar al màxim el seu potencial i augmentar la seva competitivitat. Per a aconseguir-ho, es requereix realitzar un procés d'Extracció, Transformació i Càrrega (ETL). En Bismart, hem dut a terme nombrosos projectes de ETL en diversos àmbits.
Un dels nostres projectes es va desenvolupar per a una empresa líder en el seu sector, la qual comptava amb una complexa sèrie de sistemes i tecnologies, com ERP, CRM i DWH, per a satisfer les necessitats de negoci. En aquesta organització, l'heterogeneïtat dels sistemes generava l'aparició de sitges de dades. Això tenia conseqüències com la duplicació de dades, inconsistències, dades incompletes o inexactes. A més, la integració de dades entre els sistemes era complicada i costosa per als departaments de TU.
Els principals desafiaments que enfrontàvem en gestionar les dades eren els següents:
Dades disperses: En estar distribuïts en diferents sistemes, les dades mancaven d'una comprensió comuna i es trobaven fragmentats en tota l'organització.
Dades inconsistents: A causa de la falta de sincronització entre els sistemes i la creació de dades en diferents departaments, la integració de les dades amb la resta dels sistemes resultava complexa, la qual cosa ocasionava inconsistències. La falta d'una identificació comuna dificultava l'anàlisi del comportament del client i l'aprofitament d'oportunitats de venda creuada o augment de les vendes.
Estat de les dades inexacte: Si els sistemes no compartien un estat de dades comuna, resultava difícil capturar l'estat de les dades en un moment determinat o en el temps.
Propietat centrada en les dades: La majoria de les aplicacions empresarials no permetien que les empreses imposessin regles de propietat sobre les dades a través de les aplicacions, com la identificació de dominis de negoci com a productes o clients. Això dificultava les auditories i els seguiments, ja que qualsevol persona amb accés a l'aplicació podia modificar les dades.
Falta de procés de negoci: La majoria dels sistemes no permetien que les empreses complissin amb els seus cicles de vida i processos per al govern de les dades. Això significava que els canvis en les dades requerien un procés d'aprovació posterior o control de qualitat, la qual cosa no era possible a causa de la rigidesa del sistema.
Resposta lenta a les necessitats canviants del negoci: Resultava difícil reaccionar ràpidament a les necessitats canviants de les empreses quan això afectava diversos sistemes. Això no sols era propens a errors, sinó que també requeria molt d'esforç i temps. A més, no existia un mecanisme definit per a la distribució automàtica de les dades modificades entre tots els sistemes afectats.
Múltiples formats de dades: Les empreses gestionaven grans volums de dades en diferents formats i de diverses fonts. Atès que no existia un estàndard únic i centralitzat per a la integració de dades, les empreses havien d'invertir molts recursos en la conversió i processament de dades abans de distribuir-los als sistemes corresponents.
Fusions i adquisicions: Les fusions i adquisicions eren esdeveniments freqüents, la qual cosa implicava la necessitat de fusionar tots els sistemes en una sola entitat lògica. Aquestes transicions agregaven més incoherència de dades i augmentaven la disparitat entre els sistemes.
Compliment normatiu: Les auditories externes en una empresa podien resultar costoses i complicades. Sense un sistema centralitzat, recopilar i combinar informes de diversos sistemes per a fins d'auditoria i compliment normatiu resultava difícil.
En conclusió, abordar aquests desafiaments i superar les limitacions del govern de les dades és fonamental per a aconseguir una gestió eficient de la informació i complir amb les regulacions. En Bismart, estem compromesos a desenvolupar solucions de ETL que permetin a les organitzacions optimitzar els seus processos i obtenir el màxim valor de les seves dades.
La solució desenvolupada per Bismart per a aquesta organització va consistir a implementar una plataforma de Gestió de Dades Mestres (MDM) que permetés tenir una visió unificada de les dades en tota l'organització i aconseguir la interoperabilitat entre els sistemes involucrats.
El MDM és un procés que implica recopilar dades empresarials de múltiples fonts o sistemes, aplicar regles i processos estàndard, construir una única vista de les dades i distribuir aquesta versió "daurada" als diferents sistemes empresarials, assegurant la seva disponibilitat per a tots els usuaris de manera segura.
És important destacar que una plataforma de MDM difereix d'un Data Warehouse (DWH). Mentre que aquest últim s'enfoca a facilitar l'anàlisi d'informació a partir de dades històriques, transaccionals i de diverses fonts, incloent-hi el sistema MDM, el MDM se centra en la reconciliació de dades de múltiples sistemes per a oferir una visió unificada de les dades mestres, especialment per a processos operatius.
La informació continguda en un MDM és més completa que en un data warehouse, ja que aquest últim emmagatzema únicament les dades necessàries per a l'anàlisi posterior.
Amb aquesta solució, l'empresa va poder superar la dispersió de les dades en tenir-los centralitzats en un únic lloc. A més, la implementació del MDM va millorar l'eficiència, ja que la possibilitat d'accedir a les dades de totes les fonts i la compatibilitat entre els diferents sistemes va agilitzar processos com la gestió del cicle de vida de les dades i les auditories.
Així mateix, els usuaris ara poden introduir i manipular les dades directament a través d'una interfície dedicada, la qual cosa els brinda major control i capacitat d'acció sobre les dades del MDM. Els indicadors de negoci integrats en el MDM també permeten establir sistemes de notificació per a processos i activitats empresarials, la qual cosa ofereix un major control, monitoratge i transparència.
Un altre avantatge significatiu de la solució de MDM va ser la reducció d'errors en les dades. Gràcies a la reconciliació de dades de diversos sistemes i a aquesta reducció d'errors, l'empresa va poder incrementar la seva capacitat de resposta davant les necessitats del negoci. A més, en cas de fusions o adquisicions, l'empresa està més ben preparada i pot garantir que aquestes accions no generin incoherències addicionals en les dades.
Existeixen múltiples plataformes d'interoperabilitat empresarial i algunes com la EAI (Enterprise Application Integration) suposen un cost d'adquisició molt elevat. Altres plataformes són eficaces quan les companyies compten amb pocs sistemes, però acaben resultant insostenibles a mesura que la quantitat de sistemes a integrar augmenta.
A Bismart, com a experts en gestió de dades, data governance, processos ETL i operabilitat amb Data Warehouse hem aconseguit resoldre les complicacions que suposa la interoperabilitat.
Treballem amb les eines de Microsoft SQL Server Enterprise i tenim una llarga experiència creant solucions adaptades a les necessitats específiques de companyies de tots els sectors. En l'àmbit de la interoperabilitat, hem aconseguit optimitzar el procés mitjançant la plataforma web de mapping Enterprise Information Integration/Màster Data Management (EII/MDM), que aconsegueix que connectar els sistemes sigui molt més senzill i intuïtiu que amb altres plataformes. És a dir, és més fàcil d'usar i a més, ofereix més garanties. La peculiaritat del EII/MDM és que, a diferència de les altres plataformes, no adapta cadascun dels sistemes disponibles als altres —una tasca que resulta molt enrevessada i extensa— sinó que, per contra, les dades són agrupades a un sol lloc que els comunica i els adapta perquè puguin ser comprensibles i estiguin accessibles des de qualsevol dels sistemes.
El EII/MDM, per tant, facilita la integració entre gran quantitat de sistemes i, pel fet que cada vegada que l'empresa adquireix un nou sistema no és necessari tornar a adaptar-los tots, el procés afavoreix la transformació digital de les empreses.
Les plataformes d'interoperabilitat ajuden a solucionar de manera efectiva els desafiaments que la interoperabilitat entre sistemes planteja. Aquestes plataformes aborden aspectes clau com:
Integració d'informació entre sistemes
Adequació a les característiques úniques de cada sistema
Normalització de dades
Integritat de la informació
Govern de dades i processos d'integració
Consolidació d'informació
Disponibilitat d'informació dins del termini i en la forma escaient
Abans, algunes organitzacions recorrien a plataformes EAI (Integració d'Aplicacions Empresarials) o similars, mentre que unes altres optaven per processos ETL (Extracció, Transformació i Càrrega) per a integrar només uns pocs sistemes. No obstant això, l'ús de plataformes EAI requeria un elevat cost d'adquisició, ja que es basava principalment en connectors natius. D'altra banda, a mesura que el nombre de sistemes augmentava, el manteniment, operació i evolució dels processos ETL es feien difícils de controlar i sostenir."
Perquè la interoperabilitat empresarial sigui òptima, cal que inclogui els tres vessants:
Interoperabilitat tècnica: Es refereix a la capacitat d'intercanvi d'informació i compartició de dades en un entorn empresarial. Està molt relacionada amb l'estandardització i soluciona les possibles fallades tècniques de connexió entre sistemes o serveis informàtics. La interoperabilitat tècnica està altament relacionada amb la integració de dades i depèn de serveis d'interconnexió, d'integració de middleware i de serveis de seguretat. La interoperabilitat tècnica, doncs, permet que tots els membres d'una companyia puguin accedir fàcilment a totes les plataformes i sistemes de l'organització, així com puguin intercanviar informació lliurement, amb seguretat i de manera àgil i ràpida.
Interoperabilitat legal: La interoperabilitat legal està relacionada amb el valor socioeconòmic de les tecnologies de la informació (TIC). Perquè aquest valor es maximitzi, és fonamental que les entitats legisladores i reguladores s'encarreguin de generar la confiança suficient a les empreses usuàries i professionals desenvolupadors d'aquestes tecnologies a través de plataformes i estàndards oberts. Les normes i legislacions internacionals cada vegada s'endureixen més i complir-les automàticament i sistemàticament és una tasca progressivament complexa per a les organitzacions, ja que no sols han d'assegurar-se del seu compliment, sinó que han d'estar pendents de les noves lleis i dels canvis constants en les lleis nacionals i internacionals en matèria de dades. D'altra banda, en paral·lel a les lleis; els sistemes, aplicacions i softwares empresarials també es multipliquen a un ritme frenètic, per la qual cosa la interoperabilitat entre ells, sumada a més al compliment de les lleis vigents, és cada vegada més complexa. Per tot això, les companyies que confien la seva interoperabilitat a proveïdors d'espais cloud, tenen una norma avantatge, ja que poden delegar o compartir les tasques d'interoperabilitat directament amb el proveïdor, qui ha de garantir els estàndards pertinents d'interoperabilitat segons les normes internacionals vigents. Els proveïdors de núvol, a causa de la seva alta experiència en aquesta matèria i a la gran quantitat de clients amb els quals treballen diàriament, amb un volum d'exigència molt major que el de qualsevol empresa, saben com solucionar totes les qüestions relacionades amb la interoperabilitat legal molt millor del que qualsevol empresa seria capaç de fer-ho per si sola.
Interoperabilitat empresarial: Referida la capacitat d'una companyia d'intercanviar informació amb els seus clients, proveïdors, socis externs, prestadors de serveis, etc. És a dir, el flux de dades i informació d'una empresa amb altres empreses, fonamental a l'hora de crear vincles amb altres entitats i poder col·laborar amb agents externs a la pròpia companyia. Dins de la interoperabilitat empresarial s'engloben l'empresa virtual, l'empresa estesa i tots els subsistemes dels quals disposa una organització. Dins de la interoperabilitat, existeixen diferents nivells d'interoperabilitat empresarial que poden anar des de la interacció amb socis externs, fins al nivell màxim d'interoperabilitat que succeeix quan l'intercanvi d'informació amb agents externs té un cost mínim o cap cost. Aquest últim cas és, efectivament, el màxim nivell d'interoperabilitat empresarial al qual una organització pot aspirar. No obstant això, un nivell tan alt d'interoperabilitat no sempre és senyal d'optimització, ja que, en tot cas l'eficiència en interoperabilitat depèn de l'engranatge entre la interoperabilitat i les seves contingències.
Microsoft compta amb una llarga trajectòria treballant per a oferir grans nivells d'interoperabilitat als seus clients, a través de pràctiques empresarials que inclouen tant interoperabilitat amb els seus productes com col·laboracions amb clients, desenvolupament de normes per a la indústria, oferta de recursos per a desenvolupadors, accés a la propietat intel·lectual de Microsoft, accés a la tecnologia i a eines que permeten el desenvolupament de solucions, etc. Tot això no sols beneficia a les companyies, sinó també als clients de les mateixes i al mercat, beneficiat amb millors oportunitats.
Les bases sobre les quals Microsoft fonamenta la interoperabilitat són: suport per a estàndards de la indústria, connexions obertes als seus productes i portabilitat de dades. Concretament, Microsoft és una empresa compromesa amb la connexió oberta entre els seus productes i entre els seus productes i productes externs a través de APIs o protocols externs. Així mateix, Microsoft es compromet a acatar les normes en tots els seus productes de gran volum, garantint la compatibilitat entre plataformes i documentant al detall totes les extensions dels seus productes. En matèria de portabilitat de dades, Microsoft garanteix el disseny de productes de gran volum i la portabilitat de dades a través de la implementació dels estàndards de la indústria, els formats oberts i l'elecció de formats per defecte.
Anteriorment, els proveïdors de plataformes i serveis i els integradors de sistemes usaven els avantatges de la propietat intel·lectual com un al·legat diferenciador davant els seus clients i beneficiar-se de dades i models d'aplicacions únics. Per tant, actualment, perquè les empreses puguin beneficiar-se de totes les opcions d'interoperabilitat que ofereix Microsoft, han d'aplicar un model de rendibilitat de negoci, evitant així progressos lents i avantatges tardans. Així mateix, han d'anar a la recerca de models de relació entre proveïdors a través de solucions que permetin la complementarietat, la convivència econòmica i l'obtenció de benefici de les relacions a llarg termini amb els seus clients, prioritzant la fidelització per sobre de l'adquisició de clients puntuals.
Com ja hem vist, la interoperabilitat és un ens polifacètic que depèn de molts vessants. No obstant això, un dels aspectes clau de per a aconseguir la interoperabilitat dins d'una organització és la integració de sistemes o system integration (SI).
La integració de sistemes és el procés d'integració de tots els sistemes d'una companyia, incloent-hi els softwares i hardwares, els sistemes informàtics, les aplicacions i qualsevol tipus de tecnologia o plataforma operativa. El propòsit de la integració de sistemes és connectar tota la infraestructura empresarial, incloent tant els sistemes interns com els externs, perquè tots els elements en joc funcionin com un sol sistema i s'habiliti la interoperabilitat entre les diferents eines.
En els negocis, existeixen molts sistemes diferents que funcionen de manera independent i estan programats amb diferents codificacions i llenguatges de programació. La integració de sistemes actua com un intèrpret entre aquests llenguatges i programacions diferents per a permetre que les dades flueixin sense interrupcions.
En la pràctica, es tracta d'un procés d'integració de dades que permet la convergència d'informació entre tots els sistemes empresarials de manera automàtica. Sense la integració, les companyies haurien d'introduir manualment la informació en cada sistema, la qual cosa augmentaria el risc d'errors tècnics, retardaria els processos i obstaculitzaria el flux orgànic d'intercanvi d'informació. La integració de sistemes és, per tant, la clau que permet que totes les eines funcionin com una xarxa centralitzada i amb una arquitectura consistent.
A més, la integració de sistemes permet a les empreses actualitzar les seves eines sense haver de canviar totes les altres ni interrompre la cadena de connexió. D'aquesta manera, les empreses poden continuar operant amb la seva infraestructura existent mentre incorporen noves tecnologies, programari i aplicacions.
La rellevància de la integració de sistemes ha proliferat quantiosament en els últims anys, coincidint amb la demanda de solucions tecnològiques i de IT cada vegada més complexes per part de les empreses. Cada vegada més, les companyies necessiten recursos, sistemes i invertir en noves tecnologies de producció que agilitzin les operacions i processos i, per consegüent, es tradueixin en un major retorn de la inversió. En aquest sentit, Grand View Research, consultora de recerca de mercat, publicava en 2019 un informe en el qual es preveia la duplicació de la inversió en integració de sistemes en 10 anys, passant dels 234 mil milions de dòlars en 2015, als 530 mil milions en 2025.
Les organitzacions utilitzen cada vegada més tecnologies i sistemes que, sense la integració de sistemes, funcionen de manera independent i inclouen codificacions, llenguatges, codis de programació i dades dispars. Així doncs, la integració de sistemes és l'element que permet la unió i estandardització de tots els elements, possibilitant l'intercanvi d'informació i dades empresarials que, en la majoria dels casos, estan en diferents formats. Gràcies a la SI la informació pot fluir ininterrompudament partint d'una xarxa centralitzada i feia totes les esferes que conformen una empresa sense necessitat de fer transformacions en les dades cada vegada que es requereixi traslladar la informació d'un sistema a un altre. Per tant, la integració de sistemes és també un procés d'integració de dades que habilita l'intercanvi de dades automàtic i evita que la informació hagi de ser introduïda manualment en cada sistema. La introducció manual de dades, d'altra banda, incrementa el risc de fallades tècniques i retarda copiosament els processos i rutines de treball, coses que, la integració de sistemes agilitza i resol.
Així mateix, la integració de sistemes és cada vegada més necessària a causa de la gradual transformació de les tecnologies empresarials que avança a ritme frenètic i obliga les empreses a actualitzar els seus sistemes, plataformes i tecnologies amb assiduïtat. Gràcies a la integració de sistemes, les companyies poden actualitzar i/o canviar els sistemes que requereixin, alhora que poden continuar operant amb la infraestructura heretada, gràcies a la compatibilitat entre formats divergents que proporciona la integració de sistemes.
Com ja s'ha avantdit, una dels avantatges de la SI és que possibilita la interoperabilitat de la infraestructura empresarial, l'intercanvi d'informació corporativa i l'adquisició de noves tecnologies sense dificultats de connexió amb les altres. A més del ja comentat, un dels beneficis més significatius de la SI és l'optimització de les operacions empresarials. La interoperabilitat, estandardització i connectivitat integral milloren notablement la productivitat laboral i empresarial, disminueixen els costos operatius i el temps de resposta de les eines i garanteixen que la informació estarà llesta quan es necessiti usar-la.
Més enllà de les rutines de treball, la integració de sistemes també suposa un avantatge de cara als clients, ja que millora la qualitat dels productes i serveis oferts. En aquest sentit, la integració de sistemes pot suposar un increment dels ingressos a causa de l'augment de les vendes —per adquisició de nous clients o per fidelització dels previs— a més d'una reducció de costos.
D'altra banda, a causa de la seva naturalesa, la integració de sistemes és una aposta segura per a la millora de totes aquelles activitats, procediments i operacions relacionats amb les dades.
Unes altres dels avantatges destacables de la SI en l'àmbit empresarial són:
La integració de sistemes requereix de procediments complexos que poden ocasionar problemes. Les metodologies emprades per a dur a terme un procés d'integració de sistemes poden variar segons la quantitat de sistemes en joc i les necessitats i objectius de cada empresa.
Alguns dels problemes més habituals que solen ocórrer durant els processos d'integració de sistemes són:
Usar l'eina inadequada: En triar una eina per a integrar sistemes hem de tenir en compte les necessitats de IT del nostre negoci. Per contra, podem veure'ns afectats per un procés excessivament lent, experimentar ineficiències o que el procediment ens suposi costos molt elevats.
Escalabilitat: És fonamental que el procés de SI s'adapti a les necessitats tecnològiques futures de l'empresa i garanteixi l'escalabilitat del negoci a llarg termini. Si la integració de sistemes és incapaç de fer front a l'adquisició de noves tecnologies i eines o el manteniment d'aquests, acabarà resultant un contratemps més que un avantatge.
Disparitat de visions: És habitual que en l'ecosistema d'una companyia cada departament usi tecnologies, sistemes i aplicacions dispars. En aquest sentit la integració de sistemes ha de contenir una arquitectura que faciliti els processos i operacions de totes les unitats de negoci i que fomenti el treball cooperatiu dins de l'organització.
Anteriorment les empreses que comptaven amb pocs sistemes solien usar plataformes EAI (Enterprise Application Integration). No obstant això, l'ús d'aquestes plataformes no és recomanable a causa del seu gran cost d'adquisició i poca rendibilitat. Altres organitzacions integren sistemes a partir de processos ETL que, si bé solen funcionar molt bé al principi, són difícils de mantenir quan els sistemes i tecnologies es multipliquen.
Bismart, que té una llarga experiència integrant sistemes i habilitant la interoperabilitat de manera eficient per a altres companyies, ha creat una solució integral i específica per a facilitar els processos d'integració de sistemes i resoldre amb èxit les problemàtiques que solen plantejar. Enterprise Information Integration & Master Data Management és una solució d'integració de sistemes, data management i interoperabilitat que, a través d'una plataforma única basada en Power BI i desenvolupada amb Microsoft SQL Sercer, aconsegueix implementar la integració de sistemes i de dades focalitzant-se en les necessitats informatives de les companyies. A més, es tracta d'una plataforma flexible —adaptable a les particularitats dels diferents sistemes dels quals pugui disposar cada companyia— i facilita l'intercanvi d'informació empresarial entre sistemes, centralitzant la gestió de les dades mestres i les integracions en un sol punt de referència. EII/*MDM és una solució de ràpida implementació gràcies al seu disseny que redueix el nombre d'integracions necessàries i minimitza els esforços necessaris per a desenvolupar el procés. Una vegada implementat, EII/MDM treballa pràcticament a temps real i capacita l'escalabilitat a llarg termini gràcies a la seva capacitat de suport de grans volums de sistemes, tecnologies, interfícies d'integració i dades.
El mercat tecnològic està clarament diversificat. En els últims 10 anys, l'oferta de programari, eines tecnològiques i aplicacions s'ha expandit dràsticament, creant un mercat en el qual els grans gegants tecnològics ja no representen una part significativa del mercat total.
Aquesta realitat ha portat a les companyies proveïdores de tecnologia a emfatitzar la interoperabilitat i la integració entre sistemes com un valor afegit clau de les seves solucions.
En efecte, molts proveïdors tecnològics ofereixen solucions dissenyades per a ser extensibles, és a dir, la capacitat d'ampliar un programari o tecnologia amb un altre programari que no necessàriament ha de ser del mateix proveïdor. Aquest fenomen es coneix com a tecnologia flexible, ja que es pot ampliar i també a través d'un altre proveïdor.
En aquests moments, un software que no sigui compatible amb altres plataformes i tecnologies tindrà dificultats per a tenir èxit en el mercat, encara que el seu rendiment sigui superior al d'altres eines.
En l'actualitat, la interoperabilitat és un aspecte crucial. Pensi-ho per un moment en la seva empresa i en les eines que utilitza diàriament. És probable que no totes siguin d'un solo proveïdor tecnològic.
Les empreses estan cada vegada més involucrades en la tecnologia, la digitalització i la gestió de dades. La tendència cap a la tecnologia i l'explotació de dades requereix la utilització de múltiples eines que han de ser compatibles entre si i permetre la integració de dades. Les dades són un recurs valuós en el món del negoci, per la qual cosa perquè les organitzacions puguin evolucionar cap a una cultura cada vegada més basada en dades, és necessari que el programari i sistemes empresarials no obstaculitzin el flux d'informació.
La integració de dades és un aspecte clau de la integració de sistemes, per la qual cosa a l'hora d'invertir en qualsevol solució tecnològica, les empreses han d'avaluar les opcions d'interoperabilitat que ofereix.
Perquè la diversitat de programari, sistemes i eines no sigui un problema, els sistemes han de ser capaços de compartir informació i dades entre ells, és a dir, la interoperabilitat.
D'altra banda, la interoperabilitat entre sistemes és fonamental per a assegurar l'automatització de processos eficient, permetent el flux ininterromput d'informació en temps real.
A més, tenir un entorn tecnològic integrat és essencial per a mantenir les eines i programari actualitzat, la qual cosa contribueix a l'escalabilitat i a la capacitat de respondre a les necessitats de IT a llarg termini, millorant la productivitat.
La tecnologia està avançant ràpidament i les necessitats de les empreses també canvien amb el temps, per la qual cosa és cada vegada més freqüent que les organitzacions actualitzin la seva infraestructura tecnològica i els protocols associats a les seves eines. Perquè aquests canvis siguin possibles, la interoperabilitat és imprescindible, permetent a les empreses incorporar noves tecnologies i actualitzar programari sense haver de renunciar a la seva infraestructura existent i a altres sistemes empresarials.
La Bíblia, específicament el llibre de Gènesi, conté un exemple primerenc d'interoperabilitat en el seu relat sobre la Torre de Babel. La història conta que després d'un diluvi universal, els descendents de Noè i la seva família, els qui van sobreviure a la catàstrofe, van viatjar a Babel i van decidir construir una torre que aconseguís el cel. En aquell moment, tots parlaven el mateix idioma, però Déu va castigar els humans en fer que cadascun parlés un idioma diferent i no poguessin entendre's.
Aquest mite bíblic és una explicació de per què parlem diferents idiomes, però també pot ser vist com un exemple de la importància de la interoperabilitat i les conseqüències negatives que pot tenir la falta d'integració entre sistemes.
En resum, si apliquem el mite de la Torre de Babel a l'actualitat, Déu castigaria les organitzacions fent que els seus sistemes, màquines i eines parlessin diferents idiomes i no poguessin comunicar-se entre ells, alguna cosa que ja succeïa abans i que es va solucionar gràcies a la interoperabilitat.
El relat bíblic de la Torre de Babel és, per tant, un clar exemple de per què la interoperabilitat és imprescindible.
Avui en dia, la interoperabilitat no sols és un requisit per als sistemes interns d'una companyia, sinó que també és essencial perquè les empreses puguin col·laborar entre si i generar sinergies entre organitzacions.
La interoperabilitat està guanyant importància en el segment de mercat que aposta pels entorns cloud a causa de la creixent quantitat de sistemes d'informació de diferents proveïdors que han de treballar junts per a compartir dades i procediments. Això ajuda als clients a reduir la complexitat en les seves infraestructures, promoure la presa de decisions i facilitar la innovació en un mercat molt competitiu. Al mateix temps, la interoperabilitat permet valuoses connexions comercials, ja sigui entre persones, informació o empreses en una cadena de valor.
Fa ja anys que la interoperabilitat està en el punt de mira dels negocis, però cada vegada més s'està posicionant com un element més i més rellevant i necessari per als proveïdors de serveis en el núvol, en el seu intent d'apropiar-se d'un mercat amb gran potencial: el dels grans comptes o "Enterprise".
El seu potencial es deu al fet que aquestes companyies solen disposar de sistemes d'informació divergents, de diferents proveïdors i tenen una gran necessitat que aquests sistemes estiguin connectats per a poder treballar de manera fluida entre ells. En aquest sentit, la interoperabilitat entre sistemes és crucial perquè els negocis puguin treballar amb rapidesa, de manera senzilla i amb una infraestructura coherent i interconnectada. A més, la interoperabilitat propícia la creació de més connexions comercials de valor, alhora que afavoreix la innovació i la presa de decisions.
A nivell general, la interoperabilitat sempre ha estat una dels grans avantatges dels entorns i serveis cloud.
Quan es parla d'interoperabilitat, s'han de tenir en compte tres components clau: la tècnica, la legal i l'empresarial. En primer lloc, la interoperabilitat tècnica implica compartir dades i connectar diferents sistemes. Això s'aconsegueix a través de l'estandardització d'interfícies obertes, serveis d'interconnexió, integració de dades, middleware, presentació i intercanvi de dades, accessibilitat i serveis de seguretat. A més, és necessària una cobertura legal adequada per a generar confiança entre els desenvolupadors i usuaris. Això, combinat amb els estàndards i plataformes obertes, és l'única manera d'aconseguir una interoperabilitat efectiva. Les empreses que treballen amb proveïdors de núvol ben establerts i que garanteixin la interoperabilitat es beneficien en delegar o compartir algunes de les seves obligacions i requisits normatius i de protecció de dades. Aquests proveïdors tenen una gran experiència en estàndards i compliment normatiu, la qual cosa els permet gestionar de manera segura les dades més confidencials dels seus clients.
Finalment, la interoperabilitat empresarial es refereix a la capacitat d'una empresa per a interactuar amb uns altres, com a socis, clients, proveïdors i prestadors de serveis, compartint informació. El nivell òptim d'interoperabilitat depèn de la interacció entre la interoperabilitat i les seves circumstàncies, així com de l'empresa estesa, empresa virtual i subsistemes de l'empresa.
Microsoft ha realitzat i continua fent canvis d'ampli abast en la seva tecnologia i pràctiques empresarials per a fomentar una major interoperabilitat, amb un enfocament que inclou la interoperabilitat en els seus productes, col·laborar amb clients, socis i competidors, secundar i desenvolupar normes de la indústria i proporcionar recursos per a desenvolupadors i accés a la propietat intel·lectual de Microsoft.
Per a socis i desenvolupadors, els esforços d'interoperabilitat proporcionen accés a la tecnologia i les eines que ajuden a crear solucions a les necessitats dels clients i, al mateix temps, milloren les oportunitats del mercat. Per a promoure aquesta interoperabilitat i garantir l'atractiu continu dels seus productes per a desenvolupadors i clients, Microsoft s'ha compromès a dissenyar els productes de gran volum i a dirigir el seu negoci de conformitat amb els següents principis: connexions obertes als seus productes, suport per a estàndards de la indústria i portabilitat de dades.
Més detalladament, Microsoft es compromet a establir i mantenir connexions obertes entre els seus productes de gran volum i els productes que no són de Microsoft, ja sigui a través de protocols externs o de APIs i s'assegurarà que aquestes connexions estiguin obertes perquè qualsevol desenvolupador pugui usar-les per a connectar-se als seus productes. També es compromet a donar suport a les normes pertinents en els seus productes de gran volum i fer-ho d'una manera que promogui la interoperabilitat amb el suport als principals estàndards, assegurant la màxima compatibilitat i documentant totes i cadascuna de les extensions incloses en els seus productes. En el que concerneix la portabilitat de les dades, es compromet a dissenyar els seus productes de gran volum i a proporcionar documentació per a habilitar aquesta portabilitat de dades amb l'adopció els estàndards de la indústria, formats oberts i permetent l'elecció dels formats per defecte.
Totes aquestes consideracions, encara que importants per si mateixes, no poden fer-nos oblidar que és necessari un model de rendibilitat del negoci per a suportar les ambicions d'interoperabilitat de clients i proveïdors o, d'una altra manera, el progrés serà lent i els beneficis no arribaran tan ràpida i fàcilment com tots els actors desitgen. Això és així perquè, tradicionalment, tant proveïdors de plataforma i serveis com a integradors de sistemes han esgrimit els avantatges de la propietat intel·lectual de cadascun d'ells com un argument diferenciador per a aconseguir clients i extreure beneficis de models d'aplicacions i dades úniques, garantir el compliment de normatives si i només si s'usaven les seves solucions i serveis així com de fomentar relacions tancades i exclusives entre els diferents elements de la cadena de valor.
Per això, per a trobar el model de negoci i rendibilitat que suporti la plena i fàcil interoperabilitat, és necessari que anem a la trobada també de models de relació entre els diferents proveïdors basat en la complementarietat de les solucions, la convivència econòmica de diferents desenvolupaments i la cerca del benefici en la relació continuada amb els clients més que en l'oportunitat puntual de fer una venda.
Si la principal font de benefici d'una empresa és el seu avantatge competitiu en un mercat, fem de la interoperabilitat una d'aquests avantatges ja sigui en els proveïdors com en les empreses usuàries i que l'adaptabilitat i la cohesió de dades produeixin l'augment de la productivitat, l'estalvi de costos, l'escalabilitat i la rapidesa de desplegament d'aplicacions que suport aquest model de rendibilitat necessari per a fomentar-la.
La nostra àmplia experiència en processos ETL, qualitat de dades, gestió de dades mestres, govern de dades, etc. adquirida en diversos projectes de Data Warehouse, ens ha permès abordar amb èxit els desafiaments de la interoperabilitat entre sistemes en empreses de diferents indústries, com la industrial, l'oci i el transport.
La nostra combinació de tecnologies, com Microsoft SQL Server Enterprise (Màster Data Services, Data Quality Services, Integration Services, Power BI) i la nostra metodologia i solucions innovadores de Bismart, fan que sigui més fàcil trobar una solució efectiva per a la majoria de les organitzacions.
Integració de dades: garanteix la integritat de la informació en transferir les dades entre els sistemes que participen en els processos empresarials.
Gestió de dades mestres: combina i normalitza les dades mestres en un sol sistema per al seu ús per diferents sistemes.
Data governance: gestiona el cicle de vida complet de la informació basat en una arquitectura de metadades i potents taulers de control.
El nostre approach redueix la necessitat de realitzar múltiples integracions i simplifica el procés d'integració d'informació entre sistemes. A més, garanteix la normalització de les dades i la integritat de la informació. La nostra manera d'abordar la interoperabilitat facilita la gestió i reutilització de dades mestres i ofereix un control total sobre els processos d'integració. També és 100% autodocumentada mitjançant metadades i s'adapta fàcilment a la RGPD.
